|
|||||
 Sant Salvador de les Espases, una ermita singular El proper dia 26 de juny, divendres, a les 7 de la tarda es farà la presentació del llibre ‘Sant Salvador de les Espases, una ermita singular’ al local de la Comunitat Minera Olesana (C/ Alfons Sala, 42. Olesa de Montserrat). Aquest acte és patrocinat per l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb la col·laboració de la Llibreria Núria. Intervindrà l’autor fent una dissertació sobre el contingut del llibre. En la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat del mes de maig de 2009 s’inclou un article amb aquest títol que inclou diverses hipòtesis sobre l’origen de topònims vacarissans, olesans i viladecavallencs, entre les quals destaca el possible origen d’Olesa a partir de l’àrab Abu-l-Aîsa, que significa “el pare del Jesús”, ètim del qual hauria derivat Avolesa, que després es va simplificar a Aulesa i finalment a Olesa. En la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat del mes d’abril de 2009, es dedica un article a aquest arbre singular, l’únic d’aquesta espècie existent a l’Obac, considerat mil·lenari. Després de fer-se un ampli estudi del teix, es proposa de clonar aquest venerable arbre vacarissà, ja que el tronc presenta senyals de deteriorament. Igualment es proposen altres mesures que s’haurien de prendre, ja que a un pam del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac hi ha urbanitzacions que cada vegada van ocupant més terreny de la Carena del Teix. Sant Salvador de les Espases, una ermita singular En aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, es fa la transcripció (revisada per Joan Soler) del “Capbreu de les lexes fetes a Sent Salvador de les Spases”. Aquest document del segle XIV es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa. En un altre capítol, titulat “La faula del fanal d’or de Lepant”, es demostra que Joan d’Àustria no va pujar mai a Sant Salvador ni va ofrenar a l’ermita cap fanal d’or. En sengles capítols es parla de la capella de can Tovella i de la capella del Santíssim Salvador, d’Olesa, on es venera el Crist de l’Agonia. Un interessant capítol és dedicat a Joan Duch, l’il·lustrador del llibre de Joan Solà, l’escolapi restaurador de l’ermita, al qual també se li dediquen alguns altres capítols, a més de ser reproduït un treball de Jacint Elias referent a la darrera excursió que aquest féu amb el pare Solà. Eulàlia Elias, filla de l’esmentat Jacint, és l’autora d’una curiosa “Auca de Sant Salvador”, que s’hi inclou. Un reeixit capítol tracta de Pau Gorina, erudit i mestre d’obres terrassenc que supervisà les obres de restauració de l’ermita. Uns altres capítols fan referència a Miquel Jané, a la nova imatge del Salvador (obra de l’escultor Amadeu Paltor), a la Penya Badó, a Rafel Subirana, a l’avenc de Sant Salvador, als aplecs de l’any 2007, a mossèn Lluís Ferret, als pessebres de mossèn Sebastià Codina i a les campanes de Vacarisses.  Segon pomell de flors salvadorenques Aquest artístic opuscle, fet amb la col·laboració de Salvador Bassó, autor dels magnífics dibuixos, tracta de les plantes següents, presents als voltants de l’ermita de Sant Salvador de les Espases: arboç, cascall bord, corretjola de serp, galzeran, ginesta, gladiol de codina, ranuncle de codina, sempreviva borda, trèvol pudent i viola vinosa. L’edició era limitada i la impressió fou feta sobre paper ecològic Canaletto de fibres de cotó.  Ressons de Sant Salvador de les Espases Aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, és dedicat a la memòria de Miquel Viñau, Salvador Parent i Salvador Torras. S’inicia amb un estudi sobre la campana de Sant Salvador i a continuació s’analitza la destrucció del retaule gòtic. La predel·la, recollida el 1936 per Josep Rigol, es conserva al Museu Municipal d’Art de Terrassa i fou restaurada durant el bienni de 1988-1989. En els tres capítols següents s’apunta la possibilitat que el castell de les Espases sigui d’origen andalusí, així com altres castells de la zona i el pont del Cairat. Dos altres capítols encara tracten del castell de les Espases. La part més important del llibre fa referència al primer document d’arxiu on apareix l’ermita de Sant Salvador, datat del 1342, i a un inventari del mateix segle XIV. A continuació s’inclou una carta inèdita del Pare Joan Solà, el restaurador de l’ermita. Seguidament són tractats els aplecs de la postguerra, el nou altar, les paelles de Sant Salvador i diversos altres temes salvadorencs. Clou el llibre un capítol dedicat a les campanes d’Esparraguera.  Primer pomell de flors salvadorenques Aquest artístic opuscle, fet amb la col·laboració de Salvador Bassó, autor dels magnífics dibuixos, tracta de les plantes següents, presents als voltants de l’ermita de Sant Salvador de les Espases: mallenquera, lletera groguenca, polígala calcària, lli de Narbona, ginesta sessilifòlia, herba de les set sagnies, conillets, roldor, senet de pobre i lligabosc mediterrani. L’edició era limitada i la impressió fou feta sobre paper ecològic Canaletto de fibres de cotó.  Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa Aquest llibre, publicat per la Fundació Agrícola Olesa, tracta de les produccions agrícoles i naturals d’Olesa de Montserrat. El primer capítol s’ocupa de l’olivera i el segon de la vinya. Cal assenyalar que l’oli d’Olesa fou considerat el millor d’Espanya pel rei Ferran VI. Un capítol molt reeixit tracta de les abelles i la mel. També mereixen una especial atenció les plantes medicinals. Un tema molt interessant és el del carbó vegetal. Finalment són estudiats altres aprofitaments (bolets, forns de calç, mistos i teies, paper de ginesta, etc.).  Escarxols i paparotes Aquest llibre és dedicat principalment a Olesa de Montserrat i el seu títol significa “atzavares i roselles”, en paraules vernacles olesanes. Precisament la coberta representa aquestes dues plantes en un suggerent dibuix de Salvador Bassó. El mateix títol ja indica el seu caràcter miscel·lànic. Aquests són alguns del temes tractats: la Passió d’Olesa, els grillats, la maledicció de la figuera, Olesa sardanista, Olesa Ràdio, l’economia ecològica, l’ermità apòcrif de Sant Salvador, els Amics de Sant Salvador de les Espases (associació que ha patrocinat el llibre), homenatge al pare Solà, un pou de glaç a Olesa de Montserrat, Aromes del Montserrat, les bones fonts de les muntanyes d’Olesa, sant Cristòfol i Els Moniatos, el Sastre d’Olesa (olesà establert a Terrassa), ovnis a Olesa?, Weingarten (vila alemanya agermanada amb Olesa) i les set meravelles de la natura d’Olesa. Claus de determinació per ordinador de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Es presenten unes claus de determinació per ordinador per tal d’identificar de manera fàcil les principals plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest programa informàtic és fàcil d’utilitzar i permet l’accés des de la família o el gènere. Introducció Ara que s’ha arribat a un moment en què la informàtica està força desenvolupada i a l’abast de molta gent, amb importants avenços en el món de la programació i amb uns suports d’informació de molta capacitat i relativament barats, podem aprofitar-nos d’aquests avantatges en el terreny de la didàctica i la divulgació de les ciències naturals i ambientals. És en aquest context que hem posat a punt unes claus de determinació que arriben a tots els gèneres i a les principals espècies de plantes que creixen espontàniament als massissos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Cal dir que aquest resultat ha estat en bona part possible gràcies a la concessió d’un ajut CIRIT, de la Generalitat de Catalunya, per al projecte d’investigació «Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac». |
|||||
|
Copyright © 2009 Àngel M. Hernández i Cardona - All Rights Reserved |
|||||